dijous, 18 de desembre del 2014

CONTE DE LA SETMANA: "L'examen de llengua"

L' EXAMEN DE LLENGUA
Maria Yao Garrido

El professor Carl
     Hola. Soc Carl, un carranc roig i molt ric. Visc en la ciutat més gran de tot el mar: Oceànix .

     Encara que soc ric treballe de mestre, perquè m’agrada molt estar amb els peixets xicotets. Tinc una anécdota per a contar-vos que és molt estranya.

     Fa una setmana vaig ficar un examen de llengua. Era molt fàcil, sols tenien que fer un text que parlara sobre les lubines.

Pertri, la daurada
     Les millors de classe eren dues daurades que es deien Pertri i Luci, les dos van traure un 8. Pertri em va suplicar que li ficara un 9 però jo no podia ficar-li un punt més perqué ella volguera. Pertri es va enfadar moltíssim i amb una mirada mortífera hem va dir:
     -El pagaràs, Carl .

     Jo no em vaig asustar perqué ella no era capáç de fer-me res, a més a més li podien expulsar si em feia algo .

Nancy, la professora de música
     Després de dir-me aixó va vindre Nancy, la professora de música, una anguila elèctrica molt elegant, i se'ls baixà a l’aula per poder començar la classe. Jo mentre vaig preparar una fitxa de càlcul que constava de unes quantes divisions i multiplicacions .

     Quan acabaren música va sonar la campana perquè els alumnes anaren al menjador. Quan acaben de dinar la seua ració d'algues, juguen a "fugir del tauró" i, clar, quan arriben una altra vegada a classe tornen molt esgotats .

     Va tornar a sonar la campana i els alumnes pujaren a la nostra classe, es van seure en el seu lloc i els vaig repartir fitxes de cálcul. Tots van dir :

     -Noooooo...

     Però amb aixó es van quedar. Després feren C.Medi i aquest tema els importava molt als xics, es trataba de quan es va formar la federació de futbol del nostre país: Peixera. Les xiques, com que no els agradava el tema, estaven distretes enviant-se notetes unes a les altres .

     Després els alumnes se'n van anar a Educació
El professor Crush
Física amb el nou professor: Crush. És un peix gat, molt simpátic i agradable; som amics des de la infància i just es trobem després de 20 anys, en l’escola.

     Quan se n' anaren els alumnes amb Crush jo em vaig quedar a l’aula fent un esquema sobre el tema de C.Medi .

     De pronte va sonar la campana. Ja havia passat 1 hora, se m’ havia fet molt curta, segur que era perqué no estaven els meus alumnes .

     Després vaig anar a l'aparcament dels professors on estava el meu nou cotxe submarí. Era un Volvo platejat. Vaig cap a la porta i veig que m’havien ratllat: "Aquesta ha sigut la meua venjança".

     Li ho vaig dir als pares de Pertri i hem varen dir:

     -T' ho mereixes per no posar-li un 9.

     Hem vaig quedar al·lucinat, però tot es va arreglar. Vaig comprar pintura platejada per a cotxes i el vaig pintar, va quedar com a nou .

     Al final Pertri hem va demanar perdó i jo, es clar, la vaig perdonar. Però el pot de pintura de 20 euros el vaig tindre que comprar amb els meus diners perqué els seus pares no volien donar-me res de res .

     Aquesta anécdota es la millor de totes de les m’han fet els meus alumnes.

     P.D: Tingau molt de cura, professsors, que qualsevol dia també trobareu el vostre cotxe així .


CONTE DE LA SETMANA: "La gallina coqueta"

LA GALLINA COQUETA
Lorena Barrachina Leal

     Coqueta? Més bé diría presumida. Bé, no és la meua historia, això sí, no li digueu que us la vaig a contar.

     Era una gallina, com ja sabeu, molt presumida. Com que era filla única estaba molt consentida. Es creía la millor en tot: què si la més bonica, la més rica, la més simpática… la més en tot!
     Fins que un dia es va adonar de que tots li fugien. No volien jugar amb ella i no li invitaven a cap festa. Així que va decidir  mudar-se de casa (que per a les gallines és ocupar una casa de altres gallines)
     A la casa a la que es mudaren no vivía cap gallina, pel que va pensar  que no passaria res. I així va ser. Tenien menjar de sobres i no les faltava de res.
     Però la gallina no estaba totalment contenta, trobava alguna cosa a faltar. Fins que al cap de dos dies es va adonar que s’havia oblidat el seu espill!!! Es va posar molt nerviosa i va decidir eixir a passejar.
     Pel camí es va trovar amb un bassal i es va mirar en ell. Van passar minuts i minuts, hores i hores… fins que es va quedar dormida i va caure dins del bassal. Va mirar al seu voltant i va veure coses estranyes. Hi havia taurons, tortugues, lleons i, fins i tot, el ratolí Pérez.
     Molt enfadats li van dir:
     -Dona’t presa, encara pots eixir d’ací. Nosaltres ja no podem.
     -Però, de què esteu parlant?
     -No t’has adonat de que estàs parlant baix de l’aigua?
     I es va desmaiar.
     Quan va despertar, molt confosa, va preguntar:
     -Però, què ha passat? Per què estem ací?
     Pérez va dir:
     -Jo me vaig oblidar deixar-li diners a un xiquet que em va deixar la seua dent.
     -Jo li vaig pegar a Pèrez per no deixar-li un regal al meu fill – va dir el tauró.
     I el lleó per moltes coses diverses.
     La tortuga, per fí, va posar ordre:
     No es tracta de nosaltres, es tracta de tu. Encara pots eixir d’ací.
     -Però, com? –va preguntar la gallina.
     -Portant-te bé amb la gent i amb tu mateixa.
     -Què? No t’entenc.

     De sobte, la gallina es va despertar. Tot havia sigut un malson, no hi havia cap bassal i encara estaba en la seua casa.
     La gallina havia entés que el que havia somiat era un missatge del seu subconscient i des d’eixe dia va començar a respectar a la gent i a si mateixa.

     (Això sí, li va costar uns tres anys però la qüestió és que ho va superar)

dimarts, 9 de desembre del 2014

ANEM AL CINEMA: "SINSAJO - PART I"

Fitxa tècnica

Títol: Sinsajo Part I
Director: Francis Lawrence
Actors: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Philip Seymor Hoffman, Sam Claffin.
Durada: 123 minuts


     Aquesta pel·lícula pertany a la sèrie de "Els jocs de la fam". Anteriorment ja s'han fet altres dos: "Els jocs de la fam" i "En flames".


     La meua opinió personal és que, encara que m'ha agradat, no aplega a la perfecció de la primera pel·lícula de la sèrie.
     El que més m'ha agradat ha sigut l'ambientació, el vestuari i que hi ha moments de tensió. No m'ha agradat tant que hi ha molt poca acció i de vegades se fa lenta, avorrida i se nota que el final està preparant la segona part.

Jennifer Lawrence en el seu paper de Kattnis Everdeen

     La recomane a tots els aficionats a la sèrie, majors de 10 anys i que els agrade el cinema d'acció.


Paula Sarrión Soriano

dimarts, 2 de desembre del 2014

CONTE DE LA SETMANA: "Diego i la popularitat"

DIEGO I LA POPULARITAT
Pau Sastre Dauksis 

     Hola, sóc Diego Hernandez Ramirez. Tinc 11 anys i ara mateixa estic espantat i mig plorant. Però comencem des del principi…
   Era l’últim dia de classe i, com de costum quan acaba el curs, Manel, Joan i jo anirem a menjar-nos una pizza només eixir de classe i després ens enganxarem dues hores a la Play jugant al FIFA. Però aquesta vegada mentre menjava la meva pizza Manel va dir:
     -Heu vist la foto que ha penjat Albert a Instagram?
     I ens va ensenyar el mòbil. Eixia ell cremant un contenidor i rient-se. De seguida Joan va dir:
     -Es normal que siga el més popular de la classe, amb eixes fotos guais i amb els diners que té... porta mig boges a Marina, Cèlia i Mireya.
     Aleshores vam decidir que si ell podía nosaltres també. Però com no ens atreviem a fer cap gamberrada vam tindre que renunciar a la nostra Coca-Cola per poder pagar-li a Ramón, un xiquet que va fingir que li molestavem.
     La foto no va eixir molt bé, a més a més jo m’havia posat unes ulleres de sol per semblar més guai, però com que eren de la germana de Manel em venien grans.

     El pitjor va ser que una vella va cridar a la policía perque pensava que li estavem pegant de veritat!
     Ahí si que la vam armar bona. Vam sortir corrent. Com que la casa de Joan i la de Manel estan més prop que la meua, em vaig quedar a soles just quan un policía em va veure.

     Em vaig espantar tant que les cames se me van paralitzar i em van agafar. Van cridar a la meua mare i vam confirmar que tot era un error i com no tenia entecedents no va passar res. En arribar a casa (després de la bronca, es clar) vaig mirar el móvil i… era el més popular! Algú m’havia fet una foto i circulà per Wahtsaap que havia escapat de la policía.

     Però a mi ja em donava igual ser popular o no, només volia ser jo mateixa.

dijous, 27 de novembre del 2014

TEATRE A LA SALA ESCALANTE: "Les mil i una nits"

    El divendres 21 de novembre anarem  al teatre Escalante de València,  per veure una obra anomenada "Les mil i una nit".

Sala del Teatre Escalante (València)

       "Les mil i una nit" es un llibre molt antic. Consta de molts contes d'autor anónim, que venen d'Aràbia, Índia, Xina...

Cartell de "Les mil i una nits"


     Conta la història d'un sultà àrab que, quan va descobrir que la seua dona li enganyava la va matar i per a venjar-se, va fer un edicte pel qual cada nit es casaria amb una jove i al matí següent la mataria. Sherezade, amiga seua de menuda, va inventar una estratègia: li anava contant contes cada nit i el sultà, interessat pel que li contava, la deixava viure per que a l'altre dia li poguera contar més històries.

Sherezade i la seua germana amb el Sultà


     En l'obra vam contar algunes d'aquestes històries: 
     "El geperut": aquest conte el feien amb titelles. El bufó del rei de la Xina va quedar amb un amic per gastar-li una broma fent-se el mort. Aleshores, l'amic no volia saber res d'ell i va agafar el cadàver i el va portar a casa d'un metge. El metge li va fer el boca boca i va veure que no responia i com tampoc volia saber res d'ell, el dugué a la casa d'un alre amic. El mateix va passar altres dos vegades. Al final tot va ser una broma. Van celebrar una festa perquè no estava mort. Una altra vegada el bufó li havia pres el pél al rei.

Festa al Parau Reial
      Indis: aquest conte el feien actors. Es tractava d'una parella que estava sense diners . A la dona se li va ocòrrer un pla per guanyar diners, el varen parlar, es van posar d'acord i així el varen fer.
     Varen demanar ajuda a una amigua i quan l' amiga va veure que la dona estava en el lit sense moure's i freda va preguntar si estava morta i el seu home li digué que sí. Com que eren molt amigues i l' amiga sabia pel que estaven passant li dóna a l'home un bosseta plena de monedes d'or per poder pagar el soterrat. Com que no en tenien prou monedes l'home es va fer el mort i la dona cridá a un amic perquè vinguera. Quan va vindre va veure que l'home estava mort i li donà a la dona una bosseta plena de monedes d'or . Al final els amics van parlar i se n'adonaren que els estaven enganyant, però com eren amics els perdonaren i li regalaren les bosses d'or.

     Simbad: aquest conte esta protagonitzat per dos actors. Un pescador va anar a pescar per portar alguna cosa de menjar a la seua familia. Però mai pescava res. Esperà una estona mís i pescà un pot de fang, el va obrir i de dins va aprèixer un dimoni que el volia matar. Però el pescador va ser més llest i li provocà diguent-li que no seria capaç de tornar a entrar en el pot. El dimoni ho va fer i el precador va tapar altra vegada el pot i el va tancar per a sempre. Gràcies a que va desapareixer va pescar un peix super gran i va poder donar de menjar a la seua familia. 

La llàntia meravellosa d'Aladí


    Per últim van contar la història d'Aladí, que com és molt coneguda no cal tornar a contar-ĺa.


Quina colla!

OPINIONS DELS ESPECTADORS

     L'obra m'ha agradat. El decorat estava molt bé preparat, la il·luminació indicava perfectament els canvis d'escena, El vestuari era adequat als diferents presonatges...
Roser Cuevas

      Em va semblar que estava molt "xulo". Els contes estaven molt treballats i l'escenari tenia moltes bones llums i molts efectes especials. Però parlaven molt ràpid i no s'entenia bé. Per a mi el millor conte va ser el de "El geperut"
Pedro Portalés

     La il·luminació i els decorats estaven molt bé, però els actors parlaven molt ràpid i no els entenia bé. Em va parèixer que era prou avorrida, no em va agradar.
Paula Sarrión

     A mi, sincerament, no em va agradar. Jo no la recomanaria per a majors de nou anys. Els actors ho feien molt bé, però el que em va avorrir van ser les històries. El que si que valia la pena veure eren els efectes especials. Hi havia moltes llums, sons i moltes trapes. Gràcies a això vaig poder aguantar.
Carles Martínez

     A mi em va agradar encara que no va ser tal com ho esperava. Els efectes especials han estat molt bé i els actors ho han fet genial. També em van agradar els balls.
Mireya Nieto


No m'ha agradat molt. pensava que les històries serien més llargues. La il·luminació, la música i els actors van estar molt bé. El millor personatge va ser Aladí i la millor història la del pescador.
Javi Ruiz

     No va ser com jo creia. Pensava que anava d'un príncep que matava a les senyores que li contaven contes per a dormir i no li agradaven. Però ha estat més avorrit encara que algunes parts eren molt gracioses.
Julio Martos


     Em va paréixer interessant en general però hi havia vegades que no s'escoltava molt bé, a més hi havia històries rares i poc interessants com la del pescador. Els canvis d'escena eren molt bons. Jo, de nota, li posaria un 7.
César Valiente

     Ha estat una bon representació, els actors i actrius han fet un bon treball. Has sigut històries plenes de màgia on els fets eren meravellosos. M'ha agradat molt i ha estat entretinguda.
Andrea Valera

     Ha estat molt "currat" encara que no va ser com m'esperava. El conte que més m'ha agradat ha sigut el d'Aladí; la meua part preferida quan el geni balla amb el personatge dolent. Ha estat molt divertit.
Celia González

     No m'ha agradat molt perquè és un poc embolicada. Els efectes han estat molt "xulos", la il·luminació era perfecta. El que més m'ha agradat ha sigut l'efecte de so del mar. En general ha estat regular, m'esperava més.
Zhao Rodrigo

     Alguns efectes es notaven però jo crec que millor no es pot fer. Molt divertida.
Lorena Barrachina

     Ha estat molt bé. Les diferents formes de contar cada conte et dóna a veure que no sols es pot representar una obra amb actors, tampé es poden fer amb titelles, marionetes, etc... També havien efectes molt bons. Aquesta obra m'ha agradat molt.
Maria Yao Garrido 

     Me van agradar els decorats i els efectes de so, però de vegades no entenia el que deien els actors. Van contar poques històries. La que més me va agradar va ser la de Simbad. La meua opinió és que va estar mal.
José Perales

     Conta la història de Sherezade i el rei Schahirar que cansat de les infidelitats de la seua esposa va decidir casar-se cada dia amb una jove que seria executada al matí següent. Però Sherezade va aconseguir interessar al rei i que no la matara. La posada en escena, la il·luminació i el so van ser espectaculars, genials. Els actors estaven molt bé vestits. M'haguera agradat més que les històries foren més llargues.
Alicia Blasco

     Una obra ben feta i entretinguda. Els seus punts forts són: la decoració, les llums, els efectes especials... El punts en contra són: l'actuació del narrador i les cançons. Lo millor és que la poden veure tant xiquets de 9 anys con adults de 35. Fa reflexionar sobre algunes conductes, especialment sobre els drets de les dones.
Pablo Lamirán

dimecres, 26 de novembre del 2014

CONTE DE LA SETMANA: "Austràlia i jo"

AUSTRÀLIA I JO
Carles Martínez Montanyés


     Hui és el meu primer dia de classe. Sóc Carles i estic en sisé de primària.
     Tot va començar quan el meu profe, el profe més pesat del món, (no us diré el nom perquè em mata), ens va posar els típics deures: una redacció del que farem en estiu. Com molt bé preguntaria una amiga meua, per a què serveix? Jo us conteste: per a res. Per a mi és que és molt cotilla i vol saber-ho tot sobre nosaltres. Jo, com no, m'ho vaig inventar. Només volia que passés una bona estona llegint-lo i que tardara en preparar el primer examen del curs. Per cert, no heu de dir aquestes últimes paraules en veu alta perquè dóna mala sort... Doncs, vinga, anem a llegir la redacció.

     Aquest estiu he anat a Austràlia amb la meua família. Ens vam despertar a les 6:30 hores per agafar l'avió a Alacant a les 10 en punt. Jo, a eixes hores, semble més un zombi que un xiquet d'11 anys. Una vegada a l'avió tot va ser cada volta més divertit. Tenia una espècie d'ordinador on podia veure pelis, jugar a jocs i escoltar música; un menjar exquisit i, el millor de tot, un iaio davant de mi que mestres roncava li pegava patadetes al seient per fer sorolls extranys.
     Al dia següent, quan vam arribar, estava mort de cansanci però amb tantes coses per fer, no em vaig poder dormir.

     L'hotel era d'aquells que es mereixen més de cinc estreles. Tenia piscina, spa, saló de jocs públic i el vestíbul on baixaven les iaies per xarrar amb la gent que entrava i eixia.

     La nostra habitació era prou gran, tenia dos llits, tele i un balcó amb vistes a la piscina. Com ja he dit, estava cansat i em vaig quedar a l'habitació amb ma mare mentre mon pare i el meu germà petit anaven a la piscina. Ma mare va començar a desfer la maleta i jo vaig començar a jugar a la tablet. Quan per fi ma mare va acabar vam anar a inspeccionar l'hotel. Vam veure el spa, que encara no em crec que traguera a ma mare d'allí, es passaria el dia allí dins; el saló de jocs, que no sé com em van poder traure d'allí a mi perquè hi havia taula de ping-pong, futbolí, billar, maquines de jocs, X-Box... resumint, una passada!


     Al següent dia,vam anar a Sidney, a banyar-nos a la platja. En arribar vam veure unes xarxes que impedien que passaren els animals marins. El meu germà petit, com és com és, va veure un dofí enorme i com té un gran cor va desnugar un costat de la xarxa sense que ningú el vegera; però no era un dofí, era un tauró bou, un animal que li fascina la carn humana. doncs mireu, del final de la història nomeś us conte que no va eixir ferit ningú.

     Per la nit, vam  entrar a veure una ópera a l' edifici emblemàtic; a mí no em feia molta il·lusio veure a una grossa cantant amb un to de veu tan agut que reventava les llunes dels cotxes en un radi de tres quilòmetres però quan vaig veure els súper cotxes que hi havien aparcats i les llums vaig canviar d'idea.

     Al dia següent, vam anar cap a l'interior, a una reserva natural, on hi havien molts cangurs.
     Vam començar a caminar ,quan el meu germà es posà a perseguir una papallona; quan el vam veure estava dins del riu. El millor es quan veu a ma mare es posa a cridar als quatre vents que tenia una sangonera on ja sabeu. Jo, soc aixi i vaig caure a terra de riure. Mon pare li va traure la sangonera, pero encara no havien acabat les burrades. 

     Vam continuar passejant i es va ficar un cangur a la motxilla! Quan el va pillar ma mare la seua excusa es la que utilitza per a tot ''Ha sigut Carles''. Menys mal que no el van creure.
     Quan ens vam anar a dormir estava per estrangular-lo pel dia que ens ha fet passar.
     Al matí, tenia moltes ganes de començar el dia, ens anavem a fer submarinisme! Vam desdejunar i ens vam anar al port on ens esperava un vaixell amb un profe de submarinisme.
     En arribar al port ens el vam trobar. Per fora tenia pijor pinta que el del col·legi pero quan estàs una estona amb ell se't passa.

     Vam eixir del port i ma mare ja estava agarrada al màstil per la por. No parava de dir que si està molt innestable, si el huit per cent de pluja, que podíem morir... Però si no hi havia ni un núvol!

     Hui era el meu dia i res i ningú m'ho fastidiaria, però no vaig contar amb el factor germà pesat.
     Mon pare i jo ens vam submergir amb el professor mentre ma mare i el meu germà es van quedar parlant amb el capità prenent-se una coca-cola.




      La mar estava plena de colors, peixos, corals i el millor és que no s'acostava cap tauró, crec que perquè en quatre dies no m'havia dutxat...


     Aquell viatge va ser increïble i, com tots els viatges, no volia anar-me'n. Però vaig haver d'acomiadar-me...

     Bé, ací acaba la narració. El professor em va posar un 9'9 perquè sabia que m'ho vaig inventar tot.

divendres, 14 de novembre del 2014

ENQUESTA: TRIEM EL CARTELL PER A LA TROBADA

     La festa de les escoles que treballem en valencià, la Trobada d'Escoles en Valencià, es celebrarà aquest any a Godella el dia 26 d'abril de 2015. Per a triar el cartell anunciador es celebra un concurs de cartells.
     El concurs té diferents fases i una volta realitzats els cartells a cada classe cal triar el que representarà al col·legi.
     Cadascú dels/de les alumnes de la nostra classe hem dibuixat un cartell i, en votació secreta, han quedat finalistes aquest tres. Ara tenim que triar el que ens representarà en el concurs dins de l'escola.
     Us demanem que participeu en l'esquesta que trobareu a la dreta de la pantalla per ajudar-nos a triar el millor cartell possible. Podeu votar fins el dia 20 de novembre a les 24:00 hores.
     Gràcies per la vostra col·laboració.


     ACTUALITZACIÓ: Acabat el termini de votació el cartell guanyador ha sigut el d'Iván Martínez. Enhorabona i sort en les següents fases.
     Moltes gràcies a les persones que han participat en aquesta enquesta.


CARTELLS FINALISTES
(Ordenats alfabèticament per autor/a)

     1) Autor: Iván Martínez.
         Recordant la nostra història també fem futur.




     2) Autor: Javi Ruiz.
         Fins i tot els extraterrestres volen vindre a la Trobada!



     3) Autora: Paula Sarrión.
         Les noves tecnologies també ens porten a Godella.



dijous, 13 de novembre del 2014

LA REPRODUCCIÓ

LA REPRODUCCIÓ HUMANA



Ací teniu alguns enllaços que us poden ajudar a estudiar.

Repassa l'esquema de...









     L' esquema està tret d'una pàgina que te pot ajudar molt en l'estudi.









    En aquesta pàgina trobaràs abundant informació i algunes activitats per repassar (NO cal fer la primera)









     Ací pots veure com és l' embaràs mes a mes. 
       (Pica les fletxes per tal de passar de pantalla)










     Per últim en aquest vídeo es mostra el procés que fan els espermatozoides fins a fecundar l'òvul. També s'hi poden apreciar les fases de la gestació  de l'embrió i les del part.




CONTE DE LA SETMANA: "La compra perfecta"

LA COMPRA PERFECTA
Maria Yao Garrido Montoro


     Andreu estava en el seu ordinador buscant un cotxe de segona má, cada dia buscava en 100 pàgines diferents . Ell volia un cotxe menut amb 4 portes, en bon estat i en un bon preu clar. No trobava cap que li agradara, sempre hi havien excuses: que si no era del color que ell volia , que si eixa marca no era l’adequada… Ja eren les 11 de la nit i encara estava mirant cotxes, fins que es va dormir damunt de l'ordinador.



     Pel matí es va alçar i es va adonar de que s'havia quedat dormit, va mirar el retllotge i eren les 8:33 del matí. Es va vestir, va desdejunar i correguent se'n va anar al metro. 
   Quan va baixar va veure que estava en la parada incorrecta. No sabia que fer quan … va adonar-se de que hi havia un mapa on ficava totes les parades que feia el metro .


  El va mirar uns segons i va veure que estava a tan sols 3 parades de la seua estació. El següent metro tardaria uns 5 minuts i, com que encara tenia que esperar, va seure a terra , agafà el mòvil i començà a jugar a un joc anomenat "Pou". Es tracta de un animal virtual al que li pots comprar roba, canviar-li el cabell de color …



     De seguida va vindre el metro. Va seure en un seient que quedava lliure i esperà que sonara l'avís de la parada de Pont de Ferro. Quan va sonar, Andreu va eixir per unes escales mecàniques fora, a la ciutat.
     Va mirar el rellotge i ja eren les 9:45. Va correr fins que arribà al seu treball: la tenda de roba més gran de tota la ciutat.
     -Entra -li va dir la seua encarregada.
     Quan entrà es va canviar de roba i es va ficar l’uniforme que guardava en la tenda tots els dies.



     L'encarregada li digué a Andreu:
     -Tu volies un cotxe, veritat?
     -Si. El que passa es que no trobe un que m'agrade .
     L'encarregada l’agafà la mà i eixiren fora. Andreu es va quedar bocabadat perquè era un cotxe perfecte per a ell. 
     -Andreu, el cotxe és meu. És de segona mà pero si el vols, te'l puc vendre per 1.000 euros.
     Andreu li va dir que sí. Per fi, tenia un cotxe per un bon preu!.


Maria Yao Garrido Montoro

dimecres, 12 de novembre del 2014

FESTA DE LA TARDOR / HALLOWEEN

   El passat 30 d'octubre vam celebrar a la nostra escola la Festa de la Tardor i Halloween.

     Després del preparatius per fi va arribar el dia. Per a començar vam rebre la visita de la nostra bruixa particular que ens va proposar el conegut "Trick-or-treat" i va repartir algunes llepolies.
 

     Com que som els majors de l'escola ens vam encarregar d'ajudar a la preparació de les taules al pati, decorar-les, arrepelgar els productes que havien preparat a cadascuna de les aules de primària i distribuir-les per les diferents taules.

A la classe de primer arreplegant les fruites i el suc
      Una volta muntades vam avisar a les diferents aules per tal de que anaren baixant a tastar tot el que hi havien preparat.

Una volta acabat el treball... a passar-ho bé.
      El primer cicle va aportar fruites de temporada i sucs de diversos sabors.


     El segon cicle va preparar pastissets empinyonats i galletes amb melmelades.


     Al nostre cicle vam preparar safatetes de fruits secs i pastissets de moniato i anous.
 


     I a la cuina, van torrar unes delicioses castanyes. Tot estava super!

 
      Al finalitzar la festa es quedaren a ballar un poquet i a arreplegar-ho tot. Va ser una vesprada molt divertida.
 
 


     Bona tardor per a tots i totes.