L' EXAMEN DE LLENGUA
Maria Yao Garrido
 |
| El professor Carl |
Hola. Soc Carl, un carranc roig i molt ric. Visc en la ciutat més gran
de tot el mar: Oceànix .
Encara
que soc ric treballe de mestre, perquè m’agrada molt estar amb
els peixets xicotets. Tinc una anécdota per a contar-vos
que és molt estranya.
Fa
una setmana vaig ficar un examen de llengua. Era molt fàcil, sols
tenien que fer un text que parlara sobre les lubines.
 |
| Pertri, la daurada |
Les
millors de classe eren dues daurades que es deien Pertri i Luci, les
dos van traure un 8. Pertri em va suplicar que li ficara un 9
però jo no podia ficar-li un punt més perqué ella volguera. Pertri
es va enfadar moltíssim i amb una mirada mortífera hem va dir:
-El
pagaràs, Carl .
Jo
no em vaig asustar perqué ella no era capáç de fer-me res, a més a més
li podien expulsar si em feia algo .
 |
| Nancy, la professora de música |
Quan
acabaren música va sonar la campana perquè els alumnes anaren al
menjador. Quan acaben de dinar la seua ració d'algues, juguen a "fugir del tauró" i, clar, quan arriben una altra
vegada a classe tornen molt esgotats .
Va
tornar a sonar la campana i els alumnes pujaren a la nostra classe,
es van seure en el seu lloc i els vaig repartir fitxes de cálcul. Tots van dir :
-Noooooo...
Però
amb aixó es van quedar. Després feren C.Medi i aquest tema els
importava molt als xics, es trataba de quan es va formar la federació
de futbol del nostre país: Peixera. Les xiques, com que no els agradava
el tema, estaven distretes enviant-se notetes unes a les altres .
Després
els alumnes se'n van anar a Educació
Física amb el nou professor:
Crush. És un peix gat, molt simpátic i agradable; som amics des de la infància i just es trobem després de 20 anys, en l’escola.
 |
| El professor Crush |
Quan se n' anaren els alumnes amb Crush jo em vaig quedar a l’aula fent
un esquema sobre el tema de C.Medi .
De
pronte va sonar la campana. Ja havia passat 1 hora, se m’ havia fet
molt curta, segur que era perqué no estaven els meus
alumnes .
Després
vaig anar a l'aparcament dels professors on estava el meu nou cotxe submarí. Era un Volvo platejat. Vaig cap a la porta i veig que m’havien ratllat: "Aquesta
ha sigut la meua venjança".
Li ho vaig dir als pares de Pertri i hem varen dir:
-T' ho
mereixes per no posar-li un 9.
Hem
vaig quedar al·lucinat, però tot es va arreglar. Vaig comprar pintura
platejada per a cotxes i el vaig pintar, va quedar com a nou .
Al final Pertri hem va demanar
perdó i jo, es clar, la vaig perdonar. Però el pot de pintura de 20 euros
el vaig tindre que comprar amb els meus diners perqué els seus pares
no volien donar-me res de res .
Aquesta
anécdota es la millor de totes de les m’han fet els meus alumnes.
P.D: Tingau molt de cura, professsors, que qualsevol dia també trobareu el
vostre cotxe així .
