CONTE DE LA SETMANA: "Diego i la popularitat"

DIEGO I LA POPULARITAT

Pau Sastre Dauksis 

     Hola, sóc Diego Hernandez Ramirez. Tinc 11 anys i ara mateixa estic espantat i mig plorant. Però comencem des del principi…

   Era l’últim dia de classe i, com de costum quan acaba el curs, Manel, Joan i jo anirem a menjar-nos una pizza només eixir de classe i després ens enganxarem dues hores a la Play jugant al FIFA. Però aquesta vegada mentre menjava la meva pizza Manel va dir:

     -Heu vist la foto que ha penjat Albert a Instagram?

     I ens va ensenyar el mòbil. Eixia ell cremant un contenidor i rient-se. De seguida Joan va dir:
     -Es normal que siga el més popular de la classe, amb eixes fotos guais i amb els diners que té... porta mig boges a Marina, Cèlia i Mireya.

     Aleshores vam decidir que si ell podía nosaltres també. Però com no ens atreviem a fer cap gamberrada vam tindre que renunciar a la nostra Coca-Cola per poder pagar-li a Ramón, un xiquet que va fingir que li molestavem.

     La foto no va eixir molt bé, a més a més jo m’havia posat unes ulleres de sol per semblar més guai, però com que eren de la germana de Manel em venien grans.

     El pitjor va ser que una vella va cridar a la policía perque pensava que li estavem pegant de veritat!

     Ahí si que la vam armar bona. Vam sortir corrent. Com que la casa de Joan i la de Manel estan més prop que la meua, em vaig quedar a soles just quan un policía em va veure.

     Em vaig espantar tant que les cames se me van paralitzar i em van agafar. Van cridar a la meua mare i vam confirmar que tot era un error i com no tenia entecedents no va passar res. En arribar a casa (després de la bronca, es clar) vaig mirar el móvil i… era el més popular! Algú m’havia fet una foto i circulà per Wahtsaap que havia escapat de la policía.

     Però a mi ja em donava igual ser popular o no, només volia ser jo mateixa.