LA GALLINA COQUETA
Lorena Barrachina Leal
Coqueta? Més bé diría presumida. Bé, no és
la meua historia, això sí, no li digueu que us la vaig a contar.
Era una gallina, com ja sabeu, molt
presumida. Com que era filla única estaba molt consentida. Es creía la millor
en tot: què si la més bonica, la més rica, la més simpática… la més en tot!
Fins que un dia es va adonar de que tots li
fugien. No volien jugar amb ella i no li invitaven a cap festa. Així que va
decidir mudar-se de casa (que per a les
gallines és ocupar una casa de altres gallines)
A la casa a la que es mudaren no vivía cap
gallina, pel que va pensar que no
passaria res. I així va ser. Tenien menjar de sobres i no les faltava de res.
Però la gallina no estaba totalment
contenta, trobava alguna cosa a faltar. Fins que al cap de dos dies es va
adonar que s’havia oblidat el seu espill!!! Es va posar molt nerviosa i va
decidir eixir a passejar.
Pel camí es va trovar amb un bassal i es
va mirar en ell. Van passar minuts i minuts, hores i hores… fins que es va
quedar dormida i va caure dins del bassal. Va mirar al seu voltant i va veure
coses estranyes. Hi havia taurons,
tortugues, lleons i, fins i tot, el ratolí Pérez.
Molt enfadats li van dir:
-Dona’t presa, encara pots eixir d’ací. Nosaltres ja no podem.
-Però, de què esteu parlant?
-No t’has adonat de que estàs parlant baix de l’aigua?
I es va desmaiar.
Quan va despertar, molt confosa, va preguntar:
-Però, què ha passat? Per què estem ací?
Pérez va dir:
-Jo li vaig pegar a Pèrez per no deixar-li un regal al meu fill – va dir
el tauró.
I el lleó per moltes coses diverses.
La tortuga, per fí, va posar ordre:
No es tracta de nosaltres, es tracta de tu. Encara pots eixir d’ací.
-Però, com? –va preguntar la gallina.
-Portant-te bé amb la gent i amb tu mateixa.
-Què? No t’entenc.
De sobte, la gallina es va despertar. Tot havia sigut un malson, no hi
havia cap bassal i encara estaba en la seua casa.
La gallina havia entés que el que havia somiat era un missatge del seu
subconscient i des d’eixe dia va començar a respectar a la gent i a si mateixa.
(Això sí, li va costar uns tres anys però la qüestió és que ho va
superar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada