EL CONTE DE LA SETMANA: "Les tapes brillants" (Zhao Rodrigo)

LES TAPES BRILLANTS

     Egipte. 4 de la matinada. Prop de les pirámides. 3 metres sota terra. 
 

     Un grup d’arqueòlegs intenta descobrir coses de la vida dels faraons que hi vivien fa molt de temps . Es tracta de Carles, conegut com “El becari”, un jove al que li agrada dormir i dormir, però és molt bon company. Després està Marc, u dels homes més savis del món de l’arqueologia i a més es sap Egipte com el palmell de la seua mà. Carla és l’única xica, és la més aventurera, atrevida, li agrada saber coses noves i no té por a res. I per últim, està el Cap de les excavacions a qui tots criden “Mister”, un home grandot, un perepunyetes que sempre busca la perfecciò, aixì que porta de cap a Carles que va ensopegant-se amb les pedres i es queda dormint damunt de quansevol roca. És un home amb una barba molt llarga i negra i duu sempre la mateixa camisa blanca de tirants, que ja no és blanca, és d´un color terra perquè diu que li dona sort i mai la neteja.

     Un dia de molta calor, comencen a cavar tres metres sota terra. A migdia fan

una parada per a dinar. No han trobat cap cosa interessant. De sobte, Carles ensopega amb una pedra i la trenca. Dins hi ha una pedra que li crida l´atenció. Amb el seu pinzell del cinturó de les ferramentes la va netejant. A mesura que retira la terra que la envolta veu que són lletres escrites. Carles comença a posar-se nerviós. Està al.lucinant. Mira al Mister i als seus companys que treballen cadascú concentrat en un forat sota terra. Camina cap al forat on furga Marc i li la ensenya. Amb les mans plenes de pols blanca, Marc s´acobla les ulleres redones i observa amb atenció. Està tant de temps observant-la que a Carles li entra una soneta molt agradable i va caiguent cap a un costat. Amb tan mala pata que cau damunt del Mister que s´acosta en eixe moment. Marc ha deixat de mirar la pedra i plora d´emoció. És un jeroglífic molt antic! Tots decideixen desxifrar-ho!

Després d´uns quants dies per fi resolen el jeroglífic. Marc, amb ajuda de Carla, explica a la resta de l’equip que es tracta d´una cova on pot estar la tomba d’un faraó. Al dia següent, agafen les motxilles molt ben equipades i comencen a caminar travessant el desert.

Pel camí, Carles va votant i no para de dir que ell serà el primer en entrar i agafar el tresor.

Per fí arriben a la cova. Carles va el primer, li segueix Marc, Carla i per últim el “Mister”. S´escolten un grapat de sorolls però no poden identificar cap. Al fons es veuen dues portes de pedra molt brillants. Carles, sense dir una paraula, camina tot decidit cap a elles. Hi ha molta humitat i un olor a fusta podrida comença a ofegar-los. Però Carles pareix un heroi al cap d´una filera de soldats, tan valent que no mira cap darrere. Arriben fins a les dues portes de pedra brillant. Marc s´acosta per a veure de prop quin tipus de pedra és i per què brilla tant.

De sobte escolten uns sorolls aguts i un grup de ratolins es tiren damunt d´ells. Són centenars i tots estan damunt del “Mister”. Les parets criden com si foren monstres i van caiguent pedres com en una batalla de l’Edat Mitjana. Una pedra grossa cau al cap de Marc deixant-lo K.O. Carla i “El becari” Carles es miren espantats i s´agafen de la mà. Les portes brillen més que mai i comencen a obrir-se amb un soroll ensordidor. Quan s´obrin del tot, hi ha un silenci trist que posa els pèls de punta. Carla mira a Carles i en els ulls li expressa que ahí dins està l´aventura. Però Carles té molta por. Li tremolen les cames i fins i tot les pestanyes. No sap com dir a Carla que no vol entrar de cap manera. Carla continua mirant-lo amb valentia. Carles mira darrere, vol anar-se´n d´ahí. Pensava que era valent, peró té por de descobrir les coses desconegudes que hi ha a l´altra banda de les portes brillants.

Hi ha foscor en eixa part de la cova i comencen a escoltar-se uns crits més aguts encara que el dels ratolins. Són crits que van apropan-se poc a poc mentre una figura allargada de color groc fòsforescent va apareguent.

Carles s´abraça a Carla apretant-la contra el seu pit. El monstre de la cova agafa a Carles de l´orella:

-Carles, a estudiar!, crida la figura humana que ve de la cuina amb el davantal groc fosforescent.

Carles solta a Carla, la seua gossa, que camina com una mòmia que li han llevat tot l´aire. Es lleva de damunt els llibres que li han caigut de la prestatgeria. La cova s´acaba de transformar en l’habitació on ha d´estudiar.

-Si mare, ara vaig…, diu Carles agafant el llibre de les tapes brillants.

Es tumba sobre el llit mirant cap al sostre. Amb les mans toca les tapes brillants del llibre. L´obri amb por, la mateixa por que sentía davant les portes brillants de la cova. Carla puja al llit i es fa un lloc entre les seues cames, després el mira amb valentia. Carles s´enrecorda de Marc i la seua saviesa i comença a estudiar la història de l’Edat Mitjana.

Zhao Rodrigo