TEATRE A LA SALA ESCALANTE: "Les mil i una nits"

    El divendres 21 de novembre anarem  al teatre Escalante de València,  per veure una obra anomenada "Les mil i una nit".

Sala del Teatre Escalante (València)

       "Les mil i una nit" es un llibre molt antic. Consta de molts contes d'autor anónim, que venen d'Aràbia, Índia, Xina...

Cartell de "Les mil i una nits"

     Conta la història d'un sultà àrab que, quan va descobrir que la seua dona li enganyava la va matar i per a venjar-se, va fer un edicte pel qual cada nit es casaria amb una jove i al matí següent la mataria. Sherezade, amiga seua de menuda, va inventar una estratègia: li anava contant contes cada nit i el sultà, interessat pel que li contava, la deixava viure per que a l'altre dia li poguera contar més històries.

Sherezade i la seua germana amb el Sultà

     En l'obra vam contar algunes d'aquestes històries: 

     "El geperut": aquest conte el feien amb titelles. El bufó del rei de la Xina va quedar amb un amic per gastar-li una broma fent-se el mort. Aleshores, l'amic no volia saber res d'ell i va agafar el cadàver i el va portar a casa d'un metge. El metge li va fer el boca boca i va veure que no responia i com tampoc volia saber res d'ell, el dugué a la casa d'un alre amic. El mateix va passar altres dos vegades. Al final tot va ser una broma. Van celebrar una festa perquè no estava mort. Una altra vegada el bufó li havia pres el pél al rei.

Festa al Parau Reial

      Indis: aquest conte el feien actors. Es tractava d'una parella que estava sense diners . A la dona se li va ocòrrer un pla per guanyar diners, el varen parlar, es van posar d'acord i així el varen fer.

     Varen demanar ajuda a una amigua i quan l' amiga va veure que la dona estava en el lit sense moure's i freda va preguntar si estava morta i el seu home li digué que sí. Com que eren molt amigues i l' amiga sabia pel que estaven passant li dóna a l'home un bosseta plena de monedes d'or per poder pagar el soterrat. Com que no en tenien prou monedes l'home es va fer el mort i la dona cridá a un amic perquè vinguera. Quan va vindre va veure que l'home estava mort i li donà a la dona una bosseta plena de monedes d'or . Al final els amics van parlar i se n'adonaren que els estaven enganyant, però com eren amics els perdonaren i li regalaren les bosses d'or.

     Simbad: aquest conte esta protagonitzat per dos actors. Un pescador va anar a pescar per portar alguna cosa de menjar a la seua familia. Però mai pescava res. Esperà una estona mís i pescà un pot de fang, el va obrir i de dins va aprèixer un dimoni que el volia matar. Però el pescador va ser més llest i li provocà diguent-li que no seria capaç de tornar a entrar en el pot. El dimoni ho va fer i el precador va tapar altra vegada el pot i el va tancar per a sempre. Gràcies a que va desapareixer va pescar un peix super gran i va poder donar de menjar a la seua familia. 

La llàntia meravellosa d'Aladí

    Per últim van contar la història d'Aladí, que com és molt coneguda no cal tornar a contar-ĺa.

Quina colla!

OPINIONS DELS ESPECTADORS

     L'obra m'ha agradat. El decorat estava molt bé preparat, la il·luminació indicava perfectament els canvis d'escena, El vestuari era adequat als diferents presonatges...

Roser Cuevas

      Em va semblar que estava molt "xulo". Els contes estaven molt treballats i l'escenari tenia moltes bones llums i molts efectes especials. Però parlaven molt ràpid i no s'entenia bé. Per a mi el millor conte va ser el de "El geperut"

Pedro Portalés

     La il·luminació i els decorats estaven molt bé, però els actors parlaven molt ràpid i no els entenia bé. Em va parèixer que era prou avorrida, no em va agradar.

Paula Sarrión

     A mi, sincerament, no em va agradar. Jo no la recomanaria per a majors de nou anys. Els actors ho feien molt bé, però el que em va avorrir van ser les històries. El que si que valia la pena veure eren els efectes especials. Hi havia moltes llums, sons i moltes trapes. Gràcies a això vaig poder aguantar.

Carles Martínez

     A mi em va agradar encara que no va ser tal com ho esperava. Els efectes especials han estat molt bé i els actors ho han fet genial. També em van agradar els balls.

Mireya Nieto

No m'ha agradat molt. pensava que les històries serien més llargues. La il·luminació, la música i els actors van estar molt bé. El millor personatge va ser Aladí i la millor història la del pescador.

Javi Ruiz

     No va ser com jo creia. Pensava que anava d'un príncep que matava a les senyores que li contaven contes per a dormir i no li agradaven. Però ha estat més avorrit encara que algunes parts eren molt gracioses.

Julio Martos

     Em va paréixer interessant en general però hi havia vegades que no s'escoltava molt bé, a més hi havia històries rares i poc interessants com la del pescador. Els canvis d'escena eren molt bons. Jo, de nota, li posaria un 7.

César Valiente

     Ha estat una bon representació, els actors i actrius han fet un bon treball. Has sigut històries plenes de màgia on els fets eren meravellosos. M'ha agradat molt i ha estat entretinguda.

Andrea Valera

     Ha estat molt "currat" encara que no va ser com m'esperava. El conte que més m'ha agradat ha sigut el d'Aladí; la meua part preferida quan el geni balla amb el personatge dolent. Ha estat molt divertit.

Celia González

     No m'ha agradat molt perquè és un poc embolicada. Els efectes han estat molt "xulos", la il·luminació era perfecta. El que més m'ha agradat ha sigut l'efecte de so del mar. En general ha estat regular, m'esperava més.

Zhao Rodrigo

     Alguns efectes es notaven però jo crec que millor no es pot fer. Molt divertida.

Lorena Barrachina

     Ha estat molt bé. Les diferents formes de contar cada conte et dóna a veure que no sols es pot representar una obra amb actors, tampé es poden fer amb titelles, marionetes, etc... També havien efectes molt bons. Aquesta obra m'ha agradat molt.

Maria Yao Garrido 

     Me van agradar els decorats i els efectes de so, però de vegades no entenia el que deien els actors. Van contar poques històries. La que més me va agradar va ser la de Simbad. La meua opinió és que va estar mal.

José Perales

     Conta la història de Sherezade i el rei Schahirar que cansat de les infidelitats de la seua esposa va decidir casar-se cada dia amb una jove que seria executada al matí següent. Però Sherezade va aconseguir interessar al rei i que no la matara. La posada en escena, la il·luminació i el so van ser espectaculars, genials. Els actors estaven molt bé vestits. M'haguera agradat més que les històries foren més llargues.

Alicia Blasco

     Una obra ben feta i entretinguda. Els seus punts forts són: la decoració, les llums, els efectes especials... El punts en contra són: l'actuació del narrador i les cançons. Lo millor és que la poden veure tant xiquets de 9 anys con adults de 35. Fa reflexionar sobre algunes conductes, especialment sobre els drets de les dones.

Pablo Lamirán

CONTE DE LA SETMANA: "Austràlia i jo"

AUSTRÀLIA I JO

Carles Martínez Montanyés

     Hui és el meu primer dia de classe. Sóc Carles i estic en sisé de primària.

     Tot va començar quan el meu profe, el profe més pesat del món, (no us diré el nom perquè em mata), ens va posar els típics deures: una redacció del que farem en estiu. Com molt bé preguntaria una amiga meua, per a què serveix? Jo us conteste: per a res. Per a mi és que és molt cotilla i vol saber-ho tot sobre nosaltres. Jo, com no, m'ho vaig inventar. Només volia que passés una bona estona llegint-lo i que tardara en preparar el primer examen del curs. Per cert, no heu de dir aquestes últimes paraules en veu alta perquè dóna mala sort... Doncs, vinga, anem a llegir la redacció.

     Aquest estiu he anat a Austràlia amb la meua família. Ens vam despertar a les 6:30 hores per agafar l'avió a Alacant a les 10 en punt. Jo, a eixes hores, semble més un zombi que un xiquet d'11 anys. Una vegada a l'avió tot va ser cada volta més divertit. Tenia una espècie d'ordinador on podia veure pelis, jugar a jocs i escoltar música; un menjar exquisit i, el millor de tot, un iaio davant de mi que mestres roncava li pegava patadetes al seient per fer sorolls extranys.

     Al dia següent, quan vam arribar, estava mort de cansanci però amb tantes coses per fer, no em vaig poder dormir.

     L'hotel era d'aquells que es mereixen més de cinc estreles. Tenia piscina, spa, saló de jocs públic i el vestíbul on baixaven les iaies per xarrar amb la gent que entrava i eixia.

 

     La nostra habitació era prou gran, tenia dos llits, tele i un balcó amb vistes a la piscina. Com ja he dit, estava cansat i em vaig quedar a l'habitació amb ma mare mentre mon pare i el meu germà petit anaven a la piscina. Ma mare va començar a desfer la maleta i jo vaig començar a jugar a la tablet. Quan per fi ma mare va acabar vam anar a inspeccionar l'hotel. Vam veure el spa, que encara no em crec que traguera a ma mare d'allí, es passaria el dia allí dins; el saló de jocs, que no sé com em van poder traure d'allí a mi perquè hi havia taula de ping-pong, futbolí, billar, maquines de jocs, X-Box... resumint, una passada!

     Al següent dia,vam anar a Sidney, a banyar-nos a la platja. En arribar vam veure unes xarxes que impedien que passaren els animals marins. El meu germà petit, com és com és, va veure un dofí enorme i com té un gran cor va desnugar un costat de la xarxa sense que ningú el vegera; però no era un dofí, era un tauró bou, un animal que li fascina la carn humana. doncs mireu, del final de la història nomeś us conte que no va eixir ferit ningú.

     Per la nit, vam  entrar a veure una ópera a l' edifici emblemàtic; a mí no em feia molta il·lusio veure a una grossa cantant amb un to de veu tan agut que reventava les llunes dels cotxes en un radi de tres quilòmetres però quan vaig veure els súper cotxes que hi havien aparcats i les llums vaig canviar d'idea.

     Al dia següent, vam anar cap a l'interior, a una reserva natural, on hi havien molts cangurs.
     Vam començar a caminar ,quan el meu germà es posà a perseguir una papallona; quan el vam veure estava dins del riu. El millor es quan veu a ma mare es posa a cridar als quatre vents que tenia una sangonera on ja sabeu. Jo, soc aixi i vaig caure a terra de riure. Mon pare li va traure la sangonera, pero encara no havien acabat les burrades. 

     Vam continuar passejant i es va ficar un cangur a la motxilla! Quan el va pillar ma mare la seua excusa es la que utilitza per a tot ''Ha sigut Carles''. Menys mal que no el van creure.
     Quan ens vam anar a dormir estava per estrangular-lo pel dia que ens ha fet passar.
     Al matí, tenia moltes ganes de començar el dia, ens anavem a fer submarinisme! Vam desdejunar i ens vam anar al port on ens esperava un vaixell amb un profe de submarinisme.
     En arribar al port ens el vam trobar. Per fora tenia pijor pinta que el del col·legi pero quan estàs una estona amb ell se't passa.

     Vam eixir del port i ma mare ja estava agarrada al màstil per la por. No parava de dir que si està molt innestable, si el huit per cent de pluja, que podíem morir... Però si no hi havia ni un núvol!

     Hui era el meu dia i res i ningú m'ho fastidiaria, però no vaig contar amb el factor germà pesat.
     Mon pare i jo ens vam submergir amb el professor mentre ma mare i el meu germà es van quedar parlant amb el capità prenent-se una coca-cola.

      La mar estava plena de colors, peixos, corals i el millor és que no s'acostava cap tauró, crec que perquè en quatre dies no m'havia dutxat...

     Aquell viatge va ser increïble i, com tots els viatges, no volia anar-me'n. Però vaig haver d'acomiadar-me...

     Bé, ací acaba la narració. El professor em va posar un 9'9 perquè sabia que m'ho vaig inventar tot.

ENQUESTA: TRIEM EL CARTELL PER A LA TROBADA

     La festa de les escoles que treballem en valencià, la Trobada d'Escoles en Valencià, es celebrarà aquest any a Godella el dia 26 d'abril de 2015. Per a triar el cartell anunciador es celebra un concurs de cartells.
     El concurs té diferents fases i una volta realitzats els cartells a cada classe cal triar el que representarà al col·legi.
     Cadascú dels/de les alumnes de la nostra classe hem dibuixat un cartell i, en votació secreta, han quedat finalistes aquest tres. Ara tenim que triar el que ens representarà en el concurs dins de l'escola.
     Us demanem que participeu en l'esquesta que trobareu a la dreta de la pantalla per ajudar-nos a triar el millor cartell possible. Podeu votar fins el dia 20 de novembre a les 24:00 hores.
     Gràcies per la vostra col·laboració.


     ACTUALITZACIÓ: Acabat el termini de votació el cartell guanyador ha sigut el d'Iván Martínez. Enhorabona i sort en les següents fases.
     Moltes gràcies a les persones que han participat en aquesta enquesta.

CARTELLS FINALISTES
(Ordenats alfabèticament per autor/a)

     1) Autor: Iván Martínez.
         Recordant la nostra història també fem futur.

     2) Autor: Javi Ruiz.
         Fins i tot els extraterrestres volen vindre a la Trobada!

     3) Autora: Paula Sarrión.
         Les noves tecnologies també ens porten a Godella.

LA REPRODUCCIÓ

LA REPRODUCCIÓ HUMANA

Ací teniu alguns enllaços que us poden ajudar a estudiar.

Repassa l'esquema de...

     L' esquema està tret d'una pàgina que te pot ajudar molt en l'estudi.

    En aquesta pàgina trobaràs abundant informació i algunes activitats per repassar (NO cal fer la primera)









     Ací pots veure com és l' embaràs mes a mes. 
       (Pica les fletxes per tal de passar de pantalla)

     Per últim en aquest vídeo es mostra el procés que fan els espermatozoides fins a fecundar l'òvul. També s'hi poden apreciar les fases de la gestació  de l'embrió i les del part.

CONTE DE LA SETMANA: "La compra perfecta"

LA COMPRA PERFECTA

Maria Yao Garrido Montoro

     Andreu estava en el seu ordinador buscant un cotxe de segona má, cada dia buscava en 100 pàgines diferents . Ell volia un cotxe menut amb 4 portes, en bon estat i en un bon preu clar. No trobava cap que li agradara, sempre hi havien excuses: que si no era del color que ell volia , que si eixa marca no era l’adequada… Ja eren les 11 de la nit i encara estava mirant cotxes, fins que es va dormir damunt de l'ordinador.

     Pel matí es va alçar i es va adonar de que s'havia quedat dormit, va mirar el retllotge i eren les 8:33 del matí. Es va vestir, va desdejunar i correguent se'n va anar al metro. 
   Quan va baixar va veure que estava en la parada incorrecta. No sabia que fer quan … va adonar-se de que hi havia un mapa on ficava totes les parades que feia el metro .


  El va mirar uns segons i va veure que estava a tan sols 3 parades de la seua estació. El següent metro tardaria uns 5 minuts i, com que encara tenia que esperar, va seure a terra , agafà el mòvil i començà a jugar a un joc anomenat "Pou". Es tracta de un animal virtual al que li pots comprar roba, canviar-li el cabell de color …

     De seguida va vindre el metro. Va seure en un seient que quedava lliure i esperà que sonara l'avís de la parada de Pont de Ferro. Quan va sonar, Andreu va eixir per unes escales mecàniques fora, a la ciutat.

     Va mirar el rellotge i ja eren les 9:45. Va correr fins que arribà al seu treball: la tenda de roba més gran de tota la ciutat.
     -Entra -li va dir la seua encarregada.
     Quan entrà es va canviar de roba i es va ficar l’uniforme que guardava en la tenda tots els dies.

     L'encarregada li digué a Andreu:

     -Tu volies un cotxe, veritat?

     -Si. El que passa es que no trobe un que m'agrade .

     L'encarregada l’agafà la mà i eixiren fora. Andreu es va quedar bocabadat perquè era un cotxe perfecte per a ell. 
     -Andreu, el cotxe és meu. És de segona mà pero si el vols, te'l puc vendre per 1.000 euros.
     Andreu li va dir que sí. Per fi, tenia un cotxe per un bon preu!.

Maria Yao Garrido Montoro

FESTA DE LA TARDOR / HALLOWEEN

   El passat 30 d'octubre vam celebrar a la nostra escola la Festa de la Tardor i Halloween.

     Després del preparatius per fi va arribar el dia. Per a començar vam rebre la visita de la nostra bruixa particular que ens va proposar el conegut "Trick-or-treat" i va repartir algunes llepolies.
 

     Com que som els majors de l'escola ens vam encarregar d'ajudar a la preparació de les taules al pati, decorar-les, arrepelgar els productes que havien preparat a cadascuna de les aules de primària i distribuir-les per les diferents taules.

A la classe de primer arreplegant les fruites i el suc

      Una volta muntades vam avisar a les diferents aules per tal de que anaren baixant a tastar tot el que hi havien preparat.

Una volta acabat el treball... a passar-ho bé.

      El primer cicle va aportar fruites de temporada i sucs de diversos sabors.

     El segon cicle va preparar pastissets empinyonats i galletes amb melmelades.

     Al nostre cicle vam preparar safatetes de fruits secs i pastissets de moniato i anous.
 

     I a la cuina, van torrar unes delicioses castanyes. Tot estava super!

 
      Al finalitzar la festa es quedaren a ballar un poquet i a arreplegar-ho tot. Va ser una vesprada molt divertida.
 

 

     Bona tardor per a tots i totes.

NOTÍCIES DE BÀSQUET

CB Xiva - Barranquet

Dissabte 8 de novembre de 2014

Xiva, 9:30 hores

CRÒNICA

     Còmoda victòria de l'equip  de bàsquet de El Barranquet en el primer partit de lliga. L'equip dirigit per Rafa es va imposar per 58 punts de diferència (15 a 73) front a un inferior Xiva amb un espectacular Javi R. i un bon Isai. El tercer periode fou decisiu, ja que el nostre equip va anotar 26 punts per 3 punts del Xiva .

     A l'equip li va costar arribar a Xiva ja que en Xest, el poble del costat, se celebrava el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de Moto GP en el circuit Ricardo Tormo amb una gran afluència de públic.


     Equip titular: Marc, Mario, Isai, Javi R. i Alex. Durant el partit també van jugar Pablo, Juliet, Alvaro L. i Miquel.

     Parcials: 2-17 / 6-26 / 9-42 / 13-54 / 13-56 / 15-73
                                        
     El MVP (millor jugador del partit) va ser Javi Ruiz (21).

CONTE DE LA SETMANA: "Els xiquets desconeguts"

ELS XIQUETS DESCONEGUTS

Hugo Cádiz Pallardó

   Aquesta es la historia que un xiquet de dotze anys anomenat Marc. Era alt, prim i de pél ros. Vivia en un barri de Barcelona. Un dia va anar a una pastisseria a comprar un pastís per a portar-lo a la seua iaia. Allí va trobar-se amb un xiquet més baixet que ell i van començar a parlar: 

   - Hola, em diuen Marc.
   - Hola, jo sóc Josep. Has dit què et diuen Marc?
   - Sí, per què em preguntes ?
   - Perquè de menut jo tenia un amic del mateix nom.

   Els xiquets parlaren fins que... se n' adonaren que eren amics de la infància.
   Anaren a casa de Marc, i Josep va veure una Play Station 4!!! Va dir:

   - Quins jocs tens?
   - Tinc un joc que construcciò, el Minecraft !!! -va contestar-li Marc.
   - Queeee? No m' ho puc creure! Podem jugar?
   - Clar que sí!

   Després d'unes partides... el dos amics van agafar les seues bicicletes i van anar a casa de Josep que estava en un altre barri de Barcelona.
   Josep va dir:
   -Jo tambè tinc una sorpresa divertida per a tu.

   Va obrir la porta i Marc nomès va veure llibres, llibres i més llibres. 

   - Quina es la sorpresa?
   - Hi ha libres i... mira!

   Josep va obrir una porta que conduïa a un passadís secret. Estava fet amb pedres de colors, i feia fred. També hi havien teranyines, trampes mortíferes... pocs  aconseguien aplegar al final del passadís.

   Josep i Marc van agafar unes armadures de diamants i unes espases que hi havia damunt d'una roca. Començaren a caminar i trobaren un cofre al costat d'un arbre i agafaren un arc i unes fletxes. Al poc escoltaren un soroll un tant sospitós. Què seria?...

   
Oh, no! Un zombi!!! Josep va disparar les fletxes amb l'arc i va aconseguir que el zombi desapareguera.

   Marc va dir espantat:
   -Aquest joc es pareix molt al que tinc jo, el Minecraft!
   Josep li va contestar:
   -Eixa era la sorpresa.
   -Quina?
   -Estem dins de Minecraft !!!  

Hugo Cádiz Pallardó