AUSTRÀLIA I JO
Carles Martínez Montanyés
Aquest estiu he anat a Austràlia amb la meua família. Ens vam despertar a les 6:30 hores per agafar l'avió a Alacant a les 10 en punt. Jo, a eixes hores, semble més un zombi que un xiquet d'11 anys. Una vegada a l'avió tot va ser cada volta més divertit. Tenia una espècie d'ordinador on podia veure pelis, jugar a jocs i escoltar música; un menjar exquisit i, el millor de tot, un iaio davant de mi que mestres roncava li pegava patadetes al seient per fer sorolls extranys.
L'hotel era d'aquells que es mereixen més de cinc estreles. Tenia piscina, spa, saló de jocs públic i el vestíbul on baixaven les iaies per xarrar amb la gent que entrava i eixia.
La nostra habitació era prou gran, tenia dos llits, tele i un balcó amb vistes a la piscina. Com ja he dit, estava cansat i em vaig quedar a l'habitació amb ma mare mentre mon pare i el meu germà petit anaven a la piscina. Ma mare va començar a desfer la maleta i jo vaig començar a jugar a la tablet. Quan per fi ma mare va acabar vam anar a inspeccionar l'hotel. Vam veure el spa, que encara no em crec que traguera a ma mare d'allí, es passaria el dia allí dins; el saló de jocs, que no sé com em van poder traure d'allí a mi perquè hi havia taula de ping-pong, futbolí, billar, maquines de jocs, X-Box... resumint, una passada!
Al següent dia,vam anar a Sidney, a banyar-nos a la platja. En arribar vam veure unes xarxes que impedien que passaren els animals marins. El meu germà petit, com és com és, va veure un dofí enorme i com té un gran cor va desnugar un costat de la xarxa sense que ningú el vegera; però no era un dofí, era un tauró bou, un animal que li fascina la carn humana. doncs mireu, del final de la història nomeś us conte que no va eixir ferit ningú.
Per la nit, vam entrar a veure una ópera a l' edifici emblemàtic; a mí no em feia molta il·lusio veure a una grossa cantant amb un to de veu tan agut que reventava les llunes dels cotxes en un radi de tres quilòmetres però quan vaig veure els súper cotxes que hi havien aparcats i les llums vaig canviar d'idea.
Al dia següent, vam anar cap a l'interior, a una reserva natural, on hi havien molts cangurs.
Vam començar a caminar ,quan el meu germà es posà a perseguir una papallona; quan el vam veure estava dins del riu. El millor es quan veu a ma mare es posa a cridar als quatre vents que tenia una sangonera on ja sabeu. Jo, soc aixi i vaig caure a terra de riure. Mon pare li va traure la sangonera, pero encara no havien acabat les burrades.
Vam continuar passejant i es va ficar un cangur a la motxilla! Quan el va pillar ma mare la seua excusa es la que utilitza per a tot ''Ha sigut Carles''. Menys mal que no el van creure.
Quan ens vam anar a dormir estava per estrangular-lo pel dia que ens ha fet passar.
Al matí, tenia moltes ganes de començar el dia, ens anavem a fer submarinisme! Vam desdejunar i ens vam anar al port on ens esperava un vaixell amb un profe de submarinisme.
En arribar al port ens el vam trobar. Per fora tenia pijor pinta que el del col·legi pero quan estàs una estona amb ell se't passa.
Vam eixir del port i ma mare ja estava agarrada al màstil per la por. No parava de dir que si està molt innestable, si el huit per cent de pluja, que podíem morir... Però si no hi havia ni un núvol!
Hui era el meu dia i res i ningú m'ho fastidiaria, però no vaig contar amb el factor germà pesat.
Mon pare i jo ens vam submergir amb el professor mentre ma mare i el meu germà es van quedar parlant amb el capità prenent-se una coca-cola.
La mar estava plena de colors, peixos, corals i el millor és que no s'acostava cap tauró, crec que perquè en quatre dies no m'havia dutxat...
Aquell viatge va ser increïble i, com tots els viatges, no volia anar-me'n. Però vaig haver d'acomiadar-me...
Bé, ací acaba la narració. El professor em va posar un 9'9 perquè sabia que m'ho vaig inventar tot.
Hui és el meu primer dia de classe. Sóc Carles i estic en sisé de primària.
Tot va començar quan el meu profe, el profe més pesat del món, (no us diré el nom perquè em mata), ens va posar els típics deures: una redacció del que farem en estiu. Com molt bé preguntaria una amiga meua, per a què serveix? Jo us conteste: per a res. Per a mi és que és molt cotilla i vol saber-ho tot sobre nosaltres. Jo, com no, m'ho vaig inventar. Només volia que passés una bona estona llegint-lo i que tardara en preparar el primer examen del curs. Per cert, no heu de dir aquestes últimes paraules en veu alta perquè dóna mala sort... Doncs, vinga, anem a llegir la redacció.
Al dia següent, quan vam arribar, estava mort de cansanci però amb tantes coses per fer, no em vaig poder dormir.
L'hotel era d'aquells que es mereixen més de cinc estreles. Tenia piscina, spa, saló de jocs públic i el vestíbul on baixaven les iaies per xarrar amb la gent que entrava i eixia.
Al següent dia,vam anar a Sidney, a banyar-nos a la platja. En arribar vam veure unes xarxes que impedien que passaren els animals marins. El meu germà petit, com és com és, va veure un dofí enorme i com té un gran cor va desnugar un costat de la xarxa sense que ningú el vegera; però no era un dofí, era un tauró bou, un animal que li fascina la carn humana. doncs mireu, del final de la història nomeś us conte que no va eixir ferit ningú.
Per la nit, vam entrar a veure una ópera a l' edifici emblemàtic; a mí no em feia molta il·lusio veure a una grossa cantant amb un to de veu tan agut que reventava les llunes dels cotxes en un radi de tres quilòmetres però quan vaig veure els súper cotxes que hi havien aparcats i les llums vaig canviar d'idea.Al dia següent, vam anar cap a l'interior, a una reserva natural, on hi havien molts cangurs.
Vam començar a caminar ,quan el meu germà es posà a perseguir una papallona; quan el vam veure estava dins del riu. El millor es quan veu a ma mare es posa a cridar als quatre vents que tenia una sangonera on ja sabeu. Jo, soc aixi i vaig caure a terra de riure. Mon pare li va traure la sangonera, pero encara no havien acabat les burrades. Quan ens vam anar a dormir estava per estrangular-lo pel dia que ens ha fet passar.
Al matí, tenia moltes ganes de començar el dia, ens anavem a fer submarinisme! Vam desdejunar i ens vam anar al port on ens esperava un vaixell amb un profe de submarinisme.
En arribar al port ens el vam trobar. Per fora tenia pijor pinta que el del col·legi pero quan estàs una estona amb ell se't passa.
Vam eixir del port i ma mare ja estava agarrada al màstil per la por. No parava de dir que si està molt innestable, si el huit per cent de pluja, que podíem morir... Però si no hi havia ni un núvol!
Hui era el meu dia i res i ningú m'ho fastidiaria, però no vaig contar amb el factor germà pesat.
Mon pare i jo ens vam submergir amb el professor mentre ma mare i el meu germà es van quedar parlant amb el capità prenent-se una coca-cola.
La mar estava plena de colors, peixos, corals i el millor és que no s'acostava cap tauró, crec que perquè en quatre dies no m'havia dutxat...
Aquell viatge va ser increïble i, com tots els viatges, no volia anar-me'n. Però vaig haver d'acomiadar-me...
Bé, ací acaba la narració. El professor em va posar un 9'9 perquè sabia que m'ho vaig inventar tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada