LA
COMPRA PERFECTA
Maria Yao Garrido Montoro
Andreu
estava en el seu ordinador buscant un cotxe de segona má, cada dia
buscava en 100 pàgines diferents . Ell volia un cotxe menut amb 4
portes, en bon estat i en un bon preu clar. No trobava cap que
li agradara, sempre hi havien excuses: que si no era del color que ell
volia , que si eixa marca no era l’adequada… Ja eren les 11 de
la nit i encara estava mirant cotxes, fins que es va dormir damunt
de l'ordinador.
Quan va baixar va veure que estava en la parada incorrecta. No sabia que fer quan … va adonar-se de que hi havia un mapa on ficava totes les parades que feia el metro .
El va mirar uns segons i va veure que estava a tan sols 3 parades de la seua estació. El següent metro tardaria uns 5 minuts i, com que encara tenia que esperar, va seure a terra , agafà el mòvil i començà a jugar a un joc anomenat "Pou". Es tracta de un animal virtual al que li pots comprar roba, canviar-li el cabell de color …
De seguida va vindre el metro. Va seure en un seient que quedava lliure i esperà que sonara l'avís de la parada de Pont de Ferro. Quan va sonar, Andreu va eixir per unes escales mecàniques fora, a la ciutat.
Va
mirar el rellotge i ja eren les 9:45. Va correr fins que arribà al seu treball: la tenda de roba més gran de tota la ciutat.
-Entra -li va dir la seua encarregada.
Quan entrà es va canviar de roba i es va ficar l’uniforme que guardava en la tenda tots els dies.
-Entra -li va dir la seua encarregada.
Quan entrà es va canviar de roba i es va ficar l’uniforme que guardava en la tenda tots els dies.
L'encarregada li digué a Andreu:
-Tu
volies un cotxe, veritat?
-Si. El que passa es que no trobe un que m'agrade .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada