LA GALLINA COQUETA
Lorena Barrachina Leal
Coqueta? Més bé diría presumida. Bé, no és
la meua historia, això sí, no li digueu que us la vaig a contar.
Fins que un dia es va adonar de que tots li
fugien. No volien jugar amb ella i no li invitaven a cap festa. Així que va
decidir mudar-se de casa (que per a les
gallines és ocupar una casa de altres gallines)
A la casa a la que es mudaren no vivía cap
gallina, pel que va pensar que no
passaria res. I així va ser. Tenien menjar de sobres i no les faltava de res.
Però la gallina no estaba totalment
contenta, trobava alguna cosa a faltar. Fins que al cap de dos dies es va
adonar que s’havia oblidat el seu espill!!! Es va posar molt nerviosa i va
decidir eixir a passejar.
Pel camí es va trovar amb un bassal i es
va mirar en ell. Van passar minuts i minuts, hores i hores… fins que es va
quedar dormida i va caure dins del bassal. Va mirar al seu voltant i va veure
coses estranyes. Hi havia taurons,
tortugues, lleons i, fins i tot, el ratolí Pérez.
Molt enfadats li van dir:
-Dona’t presa, encara pots eixir d’ací. Nosaltres ja no podem.
-Però, de què esteu parlant?
-No t’has adonat de que estàs parlant baix de l’aigua?
I es va desmaiar.
Quan va despertar, molt confosa, va preguntar:
-Però, què ha passat? Per què estem ací?
Pérez va dir:
-Jo li vaig pegar a Pèrez per no deixar-li un regal al meu fill – va dir
el tauró.
I el lleó per moltes coses diverses.
La tortuga, per fí, va posar ordre:
No es tracta de nosaltres, es tracta de tu. Encara pots eixir d’ací.
-Però, com? –va preguntar la gallina.
-Portant-te bé amb la gent i amb tu mateixa.
-Què? No t’entenc.
De sobte, la gallina es va despertar. Tot havia sigut un malson, no hi
havia cap bassal i encara estaba en la seua casa.
La gallina havia entés que el que havia somiat era un missatge del seu
subconscient i des d’eixe dia va començar a respectar a la gent i a si mateixa.
(Això sí, li va costar uns tres anys però la qüestió és que ho va
superar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada