CONTE DE LA SETMANA: "L'examen de llengua"

L' EXAMEN DE LLENGUA

Maria Yao Garrido

El professor Carl

     Hola. Soc Carl, un carranc roig i molt ric. Visc en la ciutat més gran de tot el mar: Oceànix .

     Encara que soc ric treballe de mestre, perquè m’agrada molt estar amb els peixets xicotets. Tinc una anécdota per a contar-vos que és molt estranya.

     Fa una setmana vaig ficar un examen de llengua. Era molt fàcil, sols tenien que fer un text que parlara sobre les lubines.

Pertri, la daurada

     Les millors de classe eren dues daurades que es deien Pertri i Luci, les dos van traure un 8. Pertri em va suplicar que li ficara un 9 però jo no podia ficar-li un punt més perqué ella volguera. Pertri es va enfadar moltíssim i amb una mirada mortífera hem va dir:

     -El pagaràs, Carl .

     Jo no em vaig asustar perqué ella no era capáç de fer-me res, a més a més li podien expulsar si em feia algo .

Nancy, la professora de música

     Després de dir-me aixó va vindre Nancy, la professora de música, una anguila elèctrica molt elegant, i se'ls baixà a l’aula per poder començar la classe. Jo mentre vaig preparar una fitxa de càlcul que constava de unes quantes divisions i multiplicacions .

     Quan acabaren música va sonar la campana perquè els alumnes anaren al menjador. Quan acaben de dinar la seua ració d'algues, juguen a "fugir del tauró" i, clar, quan arriben una altra vegada a classe tornen molt esgotats .

     Va tornar a sonar la campana i els alumnes pujaren a la nostra classe, es van seure en el seu lloc i els vaig repartir fitxes de cálcul. Tots van dir :

     -Noooooo...

     Però amb aixó es van quedar. Després feren C.Medi i aquest tema els importava molt als xics, es trataba de quan es va formar la federació de futbol del nostre país: Peixera. Les xiques, com que no els agradava el tema, estaven distretes enviant-se notetes unes a les altres .

     Després els alumnes se'n van anar a Educació

El professor Crush

Física amb el nou professor: Crush. És un peix gat, molt simpátic i agradable; som amics des de la infància i just es trobem després de 20 anys, en l’escola.

     Quan se n' anaren els alumnes amb Crush jo em vaig quedar a l’aula fent un esquema sobre el tema de C.Medi .

     De pronte va sonar la campana. Ja havia passat 1 hora, se m’ havia fet molt curta, segur que era perqué no estaven els meus alumnes .

     Després vaig anar a l'aparcament dels professors on estava el meu nou cotxe submarí. Era un Volvo platejat. Vaig cap a la porta i veig que m’havien ratllat: "Aquesta ha sigut la meua venjança".

     Li ho vaig dir als pares de Pertri i hem varen dir:

     -T' ho mereixes per no posar-li un 9.

     Hem vaig quedar al·lucinat, però tot es va arreglar. Vaig comprar pintura platejada per a cotxes i el vaig pintar, va quedar com a nou .

     Al final Pertri hem va demanar perdó i jo, es clar, la vaig perdonar. Però el pot de pintura de 20 euros el vaig tindre que comprar amb els meus diners perqué els seus pares no volien donar-me res de res .

     Aquesta anécdota es la millor de totes de les m’han fet els meus alumnes.

     P.D: Tingau molt de cura, professsors, que qualsevol dia també trobareu el vostre cotxe així .